Un dels racons més turístics de la ciutat comtal és el Park Güell, un paradís urbà que amaga grans secrets i curiositats sobre la seva construcció. L’any 1899 el comte Güell va adquirir els terrenys sobre els quals es construeix posteriorment el recinte, anomenats Can Muntaner de Dalt i Can Coll i Pujol. Gaudí va entrar en joc i va donar un gir en la construcció d’un projecte que albergava centenars d’oportunitats urbanístiques. El resultat va ser un parc, encara que inicialment es va dissenyar com una residència per a la burgesia catalana, però va derivar en un espai turístic que avui dia rep a gairebé tres milions de persones cada any.
Si vols conèixer de primera mà aquest lloc màgic, recorda que tens l’opció de moure’t amb l’autobús llançadora Aerobús, que uneix els punts més importants de la ciutat de Barcelona. Accelera els tràmits comprant el teu bitllet Aerobús de forma online.
Aquest espai, en un inici, s’anava a dir Parc i no Park. Un dels punts que va determinar el seu nom anglosaxó definitiu va ser la forta influència que van tenir els jardins anglesos sobre el disseny d’aquesta obra. Sobrenomenant-lo Park Güell, atrauria l’atenció dels turistes anglesos i seria més internacional que amb el nom català. Altres fonts apunten al fet que el mateix Gaudí va voler anomenar-lo Parc, però que en el moment del registre no li ho van permetre.
El Park Güell és Patrimoni Mundial de la Unesco, gràcies a l’increïble treball que va fer en el seu moment Gaudí juntament amb Josep María Jujol, Francesc Berenguer, Joan Rubió i Llorenç Matamala. Reflecteix a la perfecció la personalitat extravagant i enginyosa del polifacètic artista. Gaudí va prendre com a inspiració molts estils i referències culturals diverses entre si. Un exemple d’això és que algunes de les cases que hi ha dins del parc estan inspirades en les cases de xocolata que apareixen en el conte de Hansel i Gretel, ja que en aquell moment el Liceu de Barcelona estava representant aquesta obra.
A més, tot el parc està inspirat en les formes i en els colors de la naturalesa, encara que Gaudí no va voler copiar-lo, sinó que el va usar com a inspiració i el va plasmar a la seva manera. Gaudí es va servir dels colors de les plantes, dels animals i dels minerals, perquè el contrast de colors estigués accentuat. Les formes de la naturalesa també es poden apreciar en aquest espai, on destaca l’arquitectura sinuosa i ondulant, inspirada en els rius, plantes tallades en pòrtics i en portes.
La plaça central del parc està feta de terra per un motiu premeditat amb rerefons ecològic: aprofitar l’aigua de la pluja. Aquesta aigua arribaria als filtres que es troben dins de les columnes fins a arribar a una cisterna que la condueix, ja totalment neta, a un punt d’emmagatzematge per a proveir a les persones que habitessin a les cases del parc.
El parc està ple de referències polítiques i religioses, unes de les principals preocupacions de Gaudí i del seu cercle d’amics. En una de les fonts que hi ha al parc es pot veure com va adornar l’escultura amb l’escut de Catalunya, a més de la serp, que representaria la medicina o el bastó de Moisès. Un altre dels focus més populars del recinte és el llangardaix de colors, que avui dia encara no se sap amb certesa si es tracta d’un llangardaix o d’un drac. Alguns experts asseguren que es tracta de la Pitó del Temple de Delfos, per les influències mitològiques del Temple d’Apol·lo a Delfos que inunden aquest espai.
Si vols descobrir aquestes curiositats i moltes més amb els teus propis ulls, no t’ho pensis dues vegades i visita una de les ciutats més turístiques de tot el món. A què esperes per descobrir-ho?
